La musica de Dàmaris Gelabert

Dàmaris Gelabert

Hola avui os voldria parla de Dàmaris Gelabert, pedagoga y musicoterapeuta. Jo la vaig descobrir buscant una cançó per treballar les parts del cos, i des de llavors he escoltat moltes de les seves cançons i he consultat molts cops la seva web.

Dàmaris juntament amb el seu marit Álex, també músic, han realitzat un projecta en comú, apropen la música als nens perquè des de molt petits, incorporin els aprenentatges bàsics per a la vida d'una manera alegre, divertida, i participativa. Ofereixen propostes pensades per a educadors, mestres, pares, mares i nens. El seu objectiu és compartir, amb tothom qui vulgui, els beneficis més importants de la música, que ofereix la possibilitat d’apropar-nos i comunicar-nos amb els nens d’una manera memorable i única.

Aquí os deixo l´enllaç de la pagina web : http://www.totsona.com/damaris/damaris.htm

Hi ha un disc-conte que es diu, “Emocions i sentiments”, de l´editorial Bellaterra musica edicions i està recomanat per infants a partir de 3 anys. Aquesta obra és un recull de sis contes il·lustrats i un CD que inclou els contes i les seves cançons. Cada un dels contes tracta un tema que té a veure amb les emocions i sentiments que el nen experimenta al llarg del seu desenvolupament. El nen s'identifica amb els dubtes, les pors i les dificultats del protagonista. Cada conte està basat en una temàtica relacionada amb les emocions i els sentiments que els nens experimenten al llarg del seu desenvolupament, com són la vergonya, la por, la mort, rivalitzar o compartir, la frustració i la gelosia. Pot ser un recurs útil per a pares i educadors per obrir un diàleg sobre el que el nen sent i pensa. La música del CD es de Dàmaris Gelabert.

Espero que os agradi tant com a mi!!!.

L´expressió musical i corporal infantil.

Activitats d´expressió musical i corporal infantil

En aquesta entrada os deixo un vídeo, sobre expressió musical i corporal. Crec que os pot resultar interessant.

 

La música està sent introduïda en l'educació dels infants des de molt aviat a causa de la importància que representa en el seu desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial , de la parla i motriu.
Amb la música, l'expressió corporal del nen es veu mes estimulada . Utilitzen nous recursos en adaptar el seu moviment corporal als ritmes de diferents formes, contribuint d'aquesta manera a la potenciació del control rítmic del seu cos. A través de la música, el nen pot millorar la seva coordinació i combinar una sèrie de conductes.


 
L'activitat musical és molt agradable i gratificant, amb la seva aplicació l´educador, estableix contextos significatius en el qual els infants van observant, descobrint, manipulant i experimentant els elements musicals en les seves diferents manifestacions. Ells senten la necessitat d'expressar-se per mitjà de la veu, el moviment i tot tipus d'objectes sonors i instruments musicals que hi ha al seu abast.
La música, a més de ser un llenguatge entès, és una eina indispensable en la labor diària dels educadors/es, és una forma de comunicació que els nens i nenes comprenen i els fa felices. Té un gran valor, en tots els aspectes del desenvolupament integral, com són la creativitat, la socialització, la coordinació psicomotriu, el llenguatge, la memòria, entre uns altres.

Els gargots

Voleu conèixer els primers traços dels nostres infants?

 

Gargots incontrolats (nen de 2 anys)

Els primers dibuixos són, els gargots incontrolats, són els primers traços, aquests generalment no tenen sentit, varien en longitud i direcció, en ocasions el nen mira cap a altre costat i ben sovint excedeix els límits del paper o suport on dibuixa. No tenen intenció representativa, ho fan únicament pel plaer del moviment. Els nens utilitzen diferents mètodes per a sostenir el llapis. La grandària dels moviments que s'observa en el paper guarda relació amb la grandària del nen, per al nen els moviments que realitza en el gargot són grans, encara que per a l'adult resultin moviments petits o en petita escala. Els gargots són un reflex del desenvolupament físic i psicològic del nen. És important interessar-se pel que està fent, doncs ha de sentir que és ben mirat pels adults.

Segons l'autonomia progressiva de les articulacions que intervenen en l'execució dels gargots, el nen produeix, primer, gargots de vaivé o escombrat, després circulars i, finalment, bucles.

Les pors infantils

Aquest es un article molt interessant sobre les pors dels infants, escrit per la psicòloga Carme Thió de Pol, que col·laborar amb l´Institut de Ciències de l´Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i que ha publicat diversos llibres i articles sobre l´educació dels infants.

"Les pors infantils"

Les pors i els malsons apareixen en moments crítics del procés evolutiu de les persones.

Les primeres apareixen cap als 2-3 anys, a vegades abans de saber què és la por. La infància és segurament l'etapa de la vida en què es pateixen més pors i ansietats, per la inseguretat resultant del no saber o saber poc, de la incomprensió del món, de la dificultat d'anticipar i de la vivència constant de la limitació de les pròpies capacitats i forces, de la dependència encara molt considerable respecte dels adults …

Sabem identificar les pors darrera de les dificultats a l’hora d’anar a dormir?

Les pors fan patir molt i és per aquest motiu que cal acollir-les, acceptar-les (no ridiculitzar-les) i tenir-les en compta.

Però cal també que les intervencions i l’acompanyament que es facin vagin en el sentit d'afirmar la criatura i no en el sentit de "aquí estic jo per salvar-te", perquè això porta un missatge subliminar molt clar "em necessites, tu sol no pots sortir-te'n", cosa que incideix en els sentiments de feblesa, d'inseguretat i de dependència.

Com podem acompanyar les criatures sense caure en la sobreprotecció que els debilita?

 

La millor manera de protegir els infants de les seves pors és procurar que les puguin afrontar en bones condicions i donar-los l'oportunitat que vagin desenvolupant i trobant estratègies personals per anar aprenent a suportar-les i superar-les. Cada experiència reeixida augmenta la seguretat en les pròpies capacitats de supervivència independent i les pors i ansietats de mica en mica van minvant.

 

Sabem diferenciar entre el què és protegir i el què és sobreprotegir?

 

El tema de fons de les primeres pors és el sentiment d’impotència de les criatures davant d’un món complex, que projecten sobre monstres, personatges poderosos, animals...personatges imaginaris “dolents” que els ataquen... És la por d’haver d’afrontar la vida soles,sabent-se dèbils i amb poques forces per sortir-se’n. És una por fonamentada, però irreal, imaginària, per la qual cosa, els raonaments de tipus “no has de tenir por perquè aquí no hi ha llops...” no serveixen de gaire. La criatura ja sap que “de veritat” no n’hi ha, però sí que n’hi ha en el seu cap. Se’ls pot ajudar millor quan som capaços d’entrar en el seu món imaginari (com fa el pare de l’article) i foragitem els monstres.

Com es pot combatre la por sorgida de la imaginació?

 

Acceptar i reconèixer les pors com a sentiments i emocions tant propis de l'espècie humana com necessaris, perquè permeten protegir-nos davant dels perills, és el primer pas per poder elaborar recursos per conviure amb les pors. També ajuda parlar-ne en veu alta en família i a l'escola, compartir estratègies de superació, deixar d'associar valentia amb no tenir por, o d'associar por amb feblesa… són actuacions que rebaixen la tensió i faciliten una vivència més normalitzada i menys vergonyant d'aquest sentiment.

 

Parlem de les nostres pors de quan érem petits amb els nostres fills i alumnes? Acceptem que tinguin pors? Com les vivim? Els hi reprimim? Les hi menystenim? Les magnifiquem? Aprofitem les seves pors per retenir-los o per enfortir-los?

 

Carme Thió de Pol

 

 

També os recomano el seu llibre, M´agrada la família que m´ha tocat, a mi personalment m´agradat molt.

En aquest llibre proposa l'educació positiva a partir de la comunicació entre els pares i els fills i la capacitat d'anàlisi i intervenció dels adults.

L'autora divideix el llibre en diferents capítols, que són alhora grans temes (i que poden arribar a ser problemes i preocupacions  pels pares -i els fills- segons els casos)...:
L'educació, l'estima, l'autoritat, la comunicació, les conductes agressives, la gelosia, la por, les emocions, el dia a dia, temes incòmodes  o controvertits com la mort, i les diferències de criteri dins la parella progenitora...

Cada capítol va acompanyat de varis testimonis de nens que ens ajuden a situar-nos segons el punt de vista dels infants.

Espero que os agradi!!!